L’esport: amic o enemic?

Què és l’esport? Què significa per a nosaltres? Aquestes dos preguntes podrien ser fàcils de contestar, però si férem una enquesta a la població els resultats serien molt dispars. Alguns podrien dir que és salut i altres que és una favada perquè no el practiquen.

Clarament, l’esport podria ser qualificat com una molt bona via de desconnexió. Posem-nos en situació. Pensem en un dia de la nostra vida afaenat i després en la sensació que ens pot proporcionar fer algun esport a peu de platja o en la muntanya. Sentiu la sensació de desafogo?

L’esport ens permet endinsar-nos en un món saludable en què recarreguem la nostra energia. Així mateix, ens proporciona uns beneficis físics com una bona circulació i oxigenació de la sang, per exemple.

No obstant això, tot té els seus “pros” i els seus “contres”. Actualment, vivim en un món en què l’esport és un instrument de comercializació i la obsessió pel mateix és prou preocupant.

Quantes persones es dediquen al culturisme? Moltes. Què ocorre en aquestos certàmens? Exposen el seu cos davant d’un jurat i promocionen tambè infinitat de productes esportius. On esta ací el saludable? 

Un altre exemple molt clar. La persona que s’obsessiona amb un físic perquè comprova que sí pot arribar a les seues metes. Resumit: 24/7 en el gimnàs, renunciant a coses importants de la vida i alimentant-se malament.

En definitiva, hem de pensar les coses amb cap. L’esport és molt beneficiós per a la nostra salut física i mental, però hem de ser racionals. No hem d’excedir-nos perquè farem el efecte contrari lamentablement: una enfermetat, la vigorèxia, que pot destruir lentament a qui la tempte. Espere que aquestes paraules puguen arribar a aquells que les necessiten i que això convide a la reflexió. 

Moltes gràcies 

L’editora del temps